EXTREMA LLUM

Tinc la sensació que els teus poemes parlen de tot allò que el lector vulgui que parlin. Els uns voldran que parlin de l'amor, del r ecord, de la derrota/ altres del desig, del temps, de l'esperança/ altres de la incertesa, la inclemència, la bellesa o la mort. Per ò aquests noms, tots veritat, hi són transmutats en un camí envers (o des de) l'origen del mot, els coàguls de sal a l'origen del mo t. Un camí on els residus, runes, excedents adquireixen categoria de pilars, òrgans vitals, clímaxs. I on no hi ha més guia que l'os sada de ...[Llegir més]